Sallent aplicarà una taxa variable en la gestió de residus per penalitzar qui no recicli

El consistori aplicarà una part variable en la taxa de gestió de residus que premiarà aquelles persones que reciclin correctament.

En el Ple Municipal d’octubre, l’Ajuntament de Sallent va presentar les ordenances fiscals per al 2024, que es van aprovar amb 8 vots favorables d’ERC i 4 contraris per part de Junts per Sallent, PSC i Fem Poble. Les principals afectacions són per a les taxes de gestió de residus, l’IBI per a immobles d’ús residencial, la prestació de serveis assistencials de la residència i centre de dia, l’Impost d’Activitat Econòmica i l’ocupació de la via pública amb finalitat lucrativa.

La gran novetat es troba en la taxa per a la prestació del servei de gestió de residus municipals, ja que passarà a tenir una part fixa, la mateixa per a tots els usuaris i usuàries del servei, i una part variable que anirà en funció dels dies que la ciutadania faci les aportacions al contenidor d’orgànica i al de resta. Això es tradueix en el fet que les persones que reciclin bé només pagaran la part fixa, però aquelles que no ho facin, pagaran més.

Per dur a terme aquest càlcul, el Consorci del Bages per a la gestió de residus ha fet un estudi del comportament i hàbits de la població de Sallent mitjançant el sistema de targetes intel·ligents que recull els moviments dels usuaris i usuàries per tal de veure el funcionament i establir-ne diferents variables. Durant l’any que ve, s’observarà el comportament de la ciutadania i només pagarà la part fixa. Serà a partir del 2025 que s’aplicarà la part variable a aquelles persones que hagin incomplert les obligacions de reciclatge.

D’aquesta manera, es fomenta el canvi d’hàbits de la població, ja que si bé amb la implantació del nou sistema de contenidors intel·ligents, el reciclatge ha augmentat fins a un 70 %, “no tothom ha entrat dins aquest hàbit”, en paraules de l’alcalde Oriol Ribalta. Això “penalitzarà les persones que no utilitzin adequadament aquest sistema”, ja que l’ajuntament vol “encomanar la voluntat de reciclar i encaminar-se cap a uns bons hàbits de separació de residus”.

No obstant, els grups de l’oposició van mostrar-s’hi escèptics. El regidor de Fem Poble, Guillem Cabra, va argumentar que el seu partit “no veu factible aquesta aplicació perquè feta la llei, feta la trampa”, ja que creu que per fer un control diari “seria millor amb el sistema de recollida porta a porta”.

Pel que fa a la part fixa, el govern va anunciar que passarà a ser de 115 euros anuals per usuari/ària, un increment de 16 euros respecte a l’any passat, que era de 99 euros. Aquesta pujada s’explica, segons l’alcalde de Sallent, per “la necessitat d’adaptar-se progressivament a la normativa europea i alhora buscar l’equilibri amb allò que marca la llei reguladora de les hisendes locals”. La Llei de Residus i Sols Contaminants per a una Economia Circular obliga als ajuntaments de cara el 2025 a cobrir el 100% del cost del servei a través de la taxa. Tot i aquest increment, Sallent és un dels municipis que utilitzen el sistema de contenidors del Consorci amb una taxa de residus més baixa segons les dades de 2023.

Malgrat les pujades, els serveis municipals són deficitaris

Un dels punts que va generar desacord entre els grups polítics és l’increment de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). Concretament es fa un canvi de coeficient en la part residencial, que passa del 0’58 al 0’62 %. L’alcalde de Sallent va argumentar aquesta pujada per “un increment exponencial de l’IPC” i va afegir que “aquests últims tres anys els impostos s’han congelat tot i l’increment dels preus en els subministraments i l’energia, cosa que afecta directament tots els equipaments municipals”.

Precisament aquest argument es va utilitzar per part de l’equip de govern per explicar que tres dels seus serveis són deficitaris en 850.000 euros. Es tracta de la Residència i Centre de Dia Sant Bernat, l’EMM Cal Moliner i el servei de gestió de residus. El finançament d’aquesta diferència s’ha de cobrir “amb ingressos ordinaris i, per tant, ens veiem obligats a apujar les taxes, i igualment continuem sent deficitaris: amb l’increment de l’IBI només cobrim la meitat del dèficit de la residència”. De fet, aquesta pujada està en consonància amb altres municipis de la comarca semblants en població i en volum d’activitat econòmica.

L’oposició va mostrar-se contrària a aquestes pujades tot argumentant que el consistori disposa de superàvit, però el govern municipal va defensar que durant tres anys “s’ha congelat l’impost de l’IBI” i que “estem davant la construcció de la residència i els estalvis s’acaben”. El regidor de Fem Poble va argumentar que les “ordenances haurien de servir perquè tothom contribuixi en la mesura del possible a distribuir la riquesa i es faci de forma equitativa”. És per això que des de Fem Poble aposten per la progressivitat en funció de la capacitat econòmica de cadascú.

Des de Junts per Sallent, la regidora Anna M. Fernandez va valorar la pujada de l’IBI com a “excessiva perquè ens hem d’estrènyer una mica i ajudar les famílies amb la seva capacitat econòmica”. L’alcalde Oriol Ribalta va rebatre que “intentem que l’afectació sigui la mínima necessària” i que han dut a terme un estudi per preveure la projecció dels pròxims anys, i “sabem què cal fer avui per no patir demà”.

Amb el mateix objectiu, el govern municipal va proposar l’increment de l’Impost d’Activitat Econòmica per a les empreses incloses en la segona categoria, passant d’un coeficient del 2’97 al 3’5 %. Això es tradueix en una afectació per a les empreses dels polígons i és l’increment més important de tots. L’alcalde Oriol Ribalta va argumentar que amb aquesta pujada “evitem més pressió fiscal per a la ciutadania i que l’activitat industrial del municipi contribueixi de manera més significativa en el finançament municipal”.

En la mateixa línia, es va parlar de l’increment de la taxa de prestació de serveis assistencials de la residència d’avis i centre de dia. Les quotes que paguen els usuaris i usuàries varien en funció del seu grau de dependència, i l’increment de la taxa es veu afectada de manera diferent segons la mateixa variable.

Aquesta variació s’ha fet per “ajustar la tarifa actual al cost real de la plaça” donat l’increment dels costos de gas, llum i també del personal. Tot i així, les persones usuàries “pagaran un preu per sota la mitjana del cost real i el servei continuarà sent deficitari, concretament en 382.000 euros”, segons Ribalta.

Les terrasses de la via pública pagaran per la superfície que ocupin

Una altra de les novetats destacades és la reformulació de la taxa d’ocupació de terrenys d’ús públics amb taules i cadires amb finalitat lucrativa. Fins ara, els establiments pagaven la taxa en funció de les unitats de taules i cadires que tenien i sense una delimitació clara de l’espai que ocupaven. A partir de l’any que ve, la taxa serà en funció dels metres quadrats ocupats i també segons la ubicació on es troba l’establiment.

Per tant, un establiment situat a la perifèria tindrà una quota menor que un que es trobi al centre. L’objectiu és fer un repartiment més just de les taxes de la via pública i, alhora, controlar l’ocupació gràcies a la delimitació de l’espai. D’aquesta manera, “en surten també beneficats els veïns i veïnes”, en paraules de l’alcalde Oriol Ribalta: “aquesta mesura no busca recaptar més diners, sinó ordenar l’espai públic”.